Didàctica

REPTE 1

Definició d'unitat didàctica

La unitat didàctica es pot definir com el conjunt de recursos utilitzats per assolir un o més objectius del curs, cicle o etapa, en un període de temps determinat. Forma part del tercer nivell de concreció d’un currículum i és la programació que s’aplicarà a l’aula.

Les intencions de la unitat didàctica són els continguts i objectius didàctics. Un contingut està constituït per aquells procediments, fets, conceptes, sistemes conceptuals, actituds, valors i normes, a través dels quals es pretenen desenvolupar determinades capacitats dels alumnes; els objectius didàctics identifiquen els resultats esperats, precisant el tipus i el grau d’aprenentatge que hauran d’assolir els alumnes respecte dels continguts (s’han d’expressar amb un verb en infinitius, en canvi, els conceptes s’expressen en subjuntiu).

La programació de les unitats didàctiques és el nexe d’unió entre la proposta pedagògica de centre i la pràctica docent a l’aula.

Planificar és necessari per les següents raons:

• Per organitzar els coneixements d’una manera ordenada i repartir tot el currículum de les hores lectives, estructurar-ho per a ser eficients en el temps.
• Perquè una bona planificació es veu en el resultat de l’aprenentatge dels alumnes.

• Si planifiquem, es nota amb la realització de la classe, ja que no repetirem repetirem conceptes.

• És necessari per estructurar els objectius de l’aprenentatge, ja que una no planificació, comporta una improvisació, poden romandre forats en el procés d’aprenentatge i donar més importància a conceptes no tan importants.

• Ajuda a què els nens sàpiguen on aniran i fer la classe més fàcil.

• Si hi ha un nen amb discapacitat a l’aula, s’ha de fer la classe més dinàmica perquè aquest alumne no es senti exclòs. Els seus companys entendran que un nen diferent a ells, té la capacitat de fer el mateix.

• No sempre es pot fer el que planifiques, s’ha de tenir una alternativa. Per exemple, un dia no funciona internet.
• És important planificar alternatives, aleshores, qualsevol planificació ha de ser suficientment flexible per adaptar-se a les circumstàncies que es poden donar a l’aula.

Una unitat didàctica està composada per diverses parts, la qual s’anticipa a l’activitat educativa i respon a les preguntes bàsiques plantejades davant d’una planificació.

La introducció o contextualització és on s’expliciten les característiques del grup diana, suposant que segueixen amb normalitat el procés d’aprenentatge, l’àrea que es treballa, quantes sessions es necessitaran, en quin moment del curs es duran a terme...   

Els objectius didàctics responen a la pregunta “per a què ensenyem?” i els continguts didàctics a “què ensenyem?”. Aquests dos s’han de redactar a la unitat didàctica.

La metodologia i les estratègies didàctiques són necessàries per saber “com s’ha d’ensenyar?”

Les activitats i recursos per unitats de programació responen a: “amb què treballarem?”

L’organització de l’espai i la temporalització, seqüenciant els continguts en cicles i unitats didàctiques responen a “quan i on s’ensenya?”

Finalment, s’han d’establir uns criteris d’avaluació: “què s’ha d’assolir? què, quan i com s’avalua?”. Sempre estan relacionats amb els objectius i és l’última part de la planificació.

PEC: Projecte Educatiu del Centre.

PPC: Proposta Pedagògica de Centre.

REPTE 2

Definició d'acte didàctic

L’acte didàctic és un procés comunicatiu amb una finalitat molt concreta. Es basa en el procés de comunicació entre docent i discent. Per tant, està orientada al desenvolupament dels processos d’ensenyança-aprenentage, amb la finalitat de millorar la formació de la persona.
Els elements de l’acte didàctic es poden representar a partir d’un tetraedre, situat dins d’una esfera que representa el context d’aprenentatge. Cada vèrtex simbolitza un component bàsic: mètode, docent, discent i matèria. Aquests vèrtexs s’interrelacionen entre ells, segons la prioritat que es vulgui donar a cada element. Per tant, el tetraedre en el seu conjunt representa l’objecte de la didàctica.

O, com també ho definirien M. Perez y B. Sierra, en La comprensión de la relación teoria i práctica: una clase epistemológica de la didàctica (2007:554) “El modo de llevar a cabo cualquier acción didáctica está diciendo a quien tenga “oído epistemológico” por dónde discurrirá la acción, lo que facilitará su análisis, su comprensión y una adecuada toma de decisiones. El problema más grave aparece no solo cuando no se sabe interpretar la forma de llevar a cabo los procesos, sino cuando el que los plantea ni siquiera tiene claro la tradición o el enfoque epistemológico del que parte. La consecuencia más evidente es que nos encontramos en un laberinto sin salida conformado por unas llamadas acciones didácticas que solo lo son en apariencia, porque, aún teniendo -en el mejor de los casos- una intencionalidad tendida al futuro, carecen del soporte o del sentido que las debe impulsar con cierta racionalidad desde el inicio.”

Esquema de l'acte did'actic a partir del visionat d'un video sobre el tema:

Funcions dels elements docent i discent de l'acte didàctic

El docent:

·Mediador, professional de l’educació,que guia i proporciona els recursos necessaris per a que els seus alumnes aprenguin.

·Innovador, millora contínua per tal d’enriquir el seu coneixement

·Conèixer el context socio-familiar de l’alumne

·Planificació del procès d’ensenyament ( les classes)

·Motivar i inspirar l’alumnat

·Avaluar

·Contribuir al desenvolupament personal dels seus alumnes: valors, educació integral

·Centrar la doncència en l’estudiant, considerant la diversitat i mantenint l’ordre

·Ajudar dins la gestió del centre

·Diagnosticarles necessitats

·Participació en les activitats generals del centre

(El mestre del s.XXI, ha de concebre l’aula com el lloc on investiga, reflexiona, experimenta, modela, comparteix idees i soluciona problemes. També ha de tenir un fàcil accés a les noves tecnologies, per tant una actitud oberta davant les TIC. )

El discent:

El discent és la persona que rep l’ensenyament i la seva funció principal és aprendre, aquest és el centre d’atenció de l’escola.

Hi ha diferents aspectes a tenir en compte en el procés d’aprenentatge:

• La maduresa, que ve determinada per l’edat i els diferents ritmes d’aprenentatge de cada infant, ja sigui físic, psicològic i/o social, on s’engloba la diversitat.

• L’actitud també és un aspecte que forma part del procés d’aprenentatge i és un constructe conductual que indica la forma d’actuar de l’infant en aquell moment i pot arribar a dependre de molts factors, per tant és multidimensional. La conducta estable en el temps, també depèn de molts factors, i aquesta pot ajudar en el procés d’ensenyança-aprenentatge.

• Autoestima i autoconcepte.
• La motivació pot ser intrínseca o extrínseca. La primera depèn de la pròpia voluntat, és innata. La segona és exterior, es relaciona amb els reforços del docent. S’ha de produir una motivació extrínseca per arribar a la intrínseca.

Estratègies metodològiques

Les estratègies metodològiques són els processos o tècniques que usa el docent per tal d’ensenyar un contingut determinat i així es produeixi aprenentatge en el discent. No existeix una estratègia única i millor, sinó que aquestes s’han d’adaptar al context, per tant el professor ha de ser flexible i capaç d’aplicar una determinada estratègia per tal que els estudiants assoleixin els continguts proposats.

Aquests mètodes formen part de la programació que ha de respondre a la pregunta “Com ensenyar?”

Una manera de classificar els mètodes és la següent:

• Mètode analític: es descompon el tot en parts i s’estudia cadascuna de les parts.
• Mètode sintètic: s’estudia tot el conjunt.
• Mètode inductiu: es va del coneixement particular al general.
• Mètode deductiu: es va del coneixement general al particular.

Per una altra banda, també es poden classificar segons l’element que li donen més importància:

• Mètodes centrats en la matèria d’estudi.
• Mètodes centrats en l’alumne.
• Mètodes centrats en el treball escolar.

Alguns exemples de metodologies són els següents:

• Treball per racons: es divideix la classe en zones i en cada racó es treballa un concepte en grups cooperatius.
• Treball per projectes.
• Flipped classroom.
• Treball cooperatiu: cadascú té els seus rols però estan coordinats.
• Classe magistral.
• Apadrinament.
• Tallers.

REPTE 3

Decàleg de les demandes dels alumnes:

1. S’aprèn de l’error, utilitzar l’error com a font d’aprenentatge.

2. Temes relacionats amb l’actualitat.

3. Més autonomia.

4. Classe per a dubtes o consultes.

5. Tenir en compte l’opinió dels alumnes.

6. Preferència per les classes divertides.

7. Continguts adequats i motivadors.

8. Treball col·laboratiu/en grups.

9. Evitar l’aprenentatge memorístic. Aprendre a aprendre i no per superar proves.
10. Adaptació a la diversitat/necessitats de cadascú.

REPTE 5

Mètode: Es refereix a un conjunt de procediments que es desenvolupen per tal d’afavorir els aprenentatges dels discents. Aquests procediments són per tant les maneres de fer, d’ensenyar que té l’educador, que a més són ordenades i que pretenen arribar a unes fites determinades.

Metodologia: Construcció coherent de principis, pràctiques i mètodes d'ensenyament.

Estratègia: L’estratègia didàctica és una planificació del procés d’ensenyança-aprenentatge, en la qual el docent escolleix les tècniques i activitats que pot utilitzar amb la finalitat d’aconseguir els seus objectius.

Tècnica didàctica: Són formes concretes d’aplicar un determinat mètode didàctic. Per tant, formen part del mètode i són més específiques que aquest, ja que són formes concretes d’acció.

La metodologia engloba tots els mètodes usats. El mètode i la estratègia ambdós  són procediments en els quals es planifica el procés d’aprenentatge. D’altra banda les tècniques es troben dins del mètode, el qual pot incloure diverses tècniques, i són més específiques que el mètode i l’estratègia. La diferència principal és que el mètode fa un plantejament general de l’acció i la tècnica són formes concretes d’acció, com per exemple, un debat o un treball per projectes.